blog <\/a>del autor.<\/em><\/p>\n <\/p>\n
Dijous 7 de novembre es va inaugurar a la Galeria de la Fundaci\u00f3 Setba, en el n\u00famero 10 de la pla\u00e7a Reial, l\u2019exposici\u00f3 El Taxidermista, que estar\u00e0 oberta fins el 31 de gener de 2014, una mostra que s’emmarca dins del projecte \u201cLa mem\u00f2ria de la Pla\u00e7a\u201d, amb el qual es vol recuperar la mem\u00f2ria d\u2019aquest indret a trav\u00e9s dels seus habitants i dels establiments que en conformaven el paisatge en el passat i dels que ho fan actualment.<\/p>\n
El Taxidermista \u00e9s la recreaci\u00f3 de l\u2019emblem\u00e0tic Museo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales que Llu\u00eds Soler i Pujol va obrir l\u2019any 1889. Una botiga-museu dedicada a la dissecaci\u00f3 d\u2019animals i al col\u00b7leccionisme de peces zool\u00f2giques i geol\u00f2giques, que va ser una de les subministradores d\u2019aquest material per a col\u00b7leccionistes particulars, institucions pedag\u00f2giques i museus.<\/p>\n
La galeria es transforma en la botiga de Soler i Pujol amb diorames i peces originals, material de documentaci\u00f3 i fotografies de Toni Catany, Xavier Miserachs, Francesc Catal\u00e0-Roca, Colita i Pepe Encinas, juntament amb obres d\u2019artistes contemporanis que recreen en la seva producci\u00f3 un cert esperit de taxidermista: Nasevo, Miquel Macaya, Carles Piera, Guim Ti\u00f3 i Eduard Palaus.<\/p>\n
El Museo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales, que popularment el coneix\u00edem com a Museu de les B\u00e8sties, quan hi an\u00e0vem a badar o a comprar minerals o f\u00f2ssils, va tancar el 1991. Va ser juntament amb el Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella i el Museu Darder de Banyoles abans de la reforma i la eliminaci\u00f3 del boixim\u00e0 i les peces anat\u00f2miques humanes, les darreres refer\u00e8ncies d\u2019un m\u00f3n que pertanyia al segle XIX. Tamb\u00e9 haur\u00edem de recordar el Museu Areny o Casa Ferrer, instal\u00b7lat en el n\u00famero 10 de la mateixa pla\u00e7a Reial, potser enfosquit per la grandiositat del seu ve\u00ed. El metge i taxidermista Pau Areny de Plandolit va obrir un comer\u00e7 semblant durant els anys 10 al carrer Escudillers 66, i Felip Ferrer i Vert en va obrir un altre el 1928 al carrer Muntaner 15. El primer es va acabar traslladant a la pla\u00e7a Reial, i m\u00e9s tard Ferrer es va quedar amb el negoci d\u2019Areny.<\/p>\n
Aquests establiments decimon\u00f2nics tenien sentit quan l\u2019\u00fanica possibilitat did\u00e0ctica i de posar la ci\u00e8ncia a l\u2019abast acad\u00e8mic i de la curiositat del p\u00fablic burg\u00e8s passava per les botigues i les col\u00b7leccions de ci\u00e8ncies naturals i pel museus de cera i anat\u00f2mics. El progr\u00e9s i els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics els van anar relegant com a rel\u00edquies del passat fins que la impossibilitat de subsistir com a negoci els ha fet desapar\u00e8ixer, i els hem acabat enyorant com a paisatge del nostre passat. Potser \u00e9s una hist\u00f2ria que no t\u00e9 soluci\u00f3: cal destruir per desitjar el que es tenia.<\/p>\n
Llu\u00eds Soler i Pujol (1871-1923) va n\u00e9ixer a Santpedor per\u00f2 es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera de Ci\u00e8ncies Naturals. Va ser deixeble de Francesc Darder, veterinari de formaci\u00f3 i aficionat a la hist\u00f2ria natural i a la taxid\u00e8rmia, que va arribar a formar una gran col\u00b7lecci\u00f3 particular de ci\u00e8ncies naturals i d\u2019anatomia comparada i humana. Aquesta col\u00b7lecci\u00f3 \u00e9s la que va conformar el Museu Darder, per\u00f2 abans de portar-la a Banyoles va estar oberta al p\u00fablic a Barcelona. Primer en el carrer Jaume I 11 (1887), amb el nom de Casa Darder. M\u00e9s tard, el mateix any 1887, va obrir el Gabinete de Historia Natural en el carrer Mendiz\u00e1bal 19, lloc on va estar fins l\u2019Exposici\u00f3 Universal de 1888, en qu\u00e8 es va convertir en una de les atraccions m\u00e9s visitades pels forasters que visitaven Barcelona. M\u00e9s tard, l\u2019any 1889, es va traslladar com a Museo Darder a la Via Diagonal 125 (avui avinguda Diagonal), al cap de munt de la rambla Catalunya, aleshores encara Vila de Gr\u00e0cia.<\/p>\n
Soler i Pujol es va establir pel seu compte el 1889. Fins el 1908 l\u2019establiment que aleshores s\u2019anomenava Casa Luis Soler Pujol estava situada a la cantonada dels carrers Raurich 16 i 18 i Heures 8 i 10, i per necessitat d\u2019ampliar el negoci el 1909 s\u2019instal\u00b7la al n\u00famero 9 de Raurich, a tocar del carrer Ferran. La producci\u00f3 de material de ci\u00e8ncies naturals de tota mena per abastar els col\u00b7legis regentats per religiosos i els instituts de segona ensenyan\u00e7a creats a partir de la Llei Moyano van multiplicar l\u2019\u00e8xit del negoci. Originalment, el goril\u00b7la portava sota el bra\u00e7 dret un ind\u00edgena afric\u00e0, que posteriorment va ser eliminat per considerar-se poc adequat.<\/p>\n
Durant la Gran Guerra (1914-1918), Llu\u00eds Soler va comprar a un angl\u00e8s un immens goril\u00b7la que va instal\u00b7lar dissecat a la botiga, i era tanta la gent que s\u2019acumulava davant dels aparadors, obstaculitzant el tr\u00e0nsit, que l\u2019Ajuntament va haver de cridar l\u2019atenci\u00f3 de Soler i li va prohibir l\u2019exhibici\u00f3 cara al carrer.<\/p>\n
L’estiu de 1919 el taxidermista es trasllada al n\u00famero 10 de la pla\u00e7a Reial, en el mateix edifici on va n\u00e9ixer Francesc Pujols, i el 1926 ho fa en el n\u00famero 8, en el local on va haver el Gran Caf\u00e9 Espa\u00f1ol (1859) de les tert\u00falies d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 i on avui, des de 1999, hi ha un restaurant, que del vell museu encara en conserva el r\u00e8tol de Museo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales.<\/p>\n
Llu\u00eds Soler i Pujol, va morir a Barcelona el 28 de mar\u00e7 de 1923. La seva v\u00eddua, Maria del Carme Boix va continuar amb el negoci amb el nom comercial de \u201cVda. de Luis Soler Pujol\u201d, i mantenint el r\u00e8tol de \u201cMuseo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales\u201d i la ubicaci\u00f3 a la pla\u00e7a Reial, ara en el n\u00famero 8.<\/p>\n
Quan mor el 1948, ja feia temps que portava el negoci Josep Palaus, marit de la seva filla Anna, i va estar al capdavant de la botiga fins 1979, any de la seva mort. Durant aquells anys el Museu Pedag\u00f2gic va viure l\u2019etapa m\u00e9s medi\u00e0tica de la seva exist\u00e8ncia, sobretot per l\u2019enc\u00e0rrec de dues-centes mil formigues que Dal\u00ed hi va fer poc despr\u00e9s d\u2019acabada la guerra, i que no es va poder servir. O per la perfomance que recull una fotografia que Destino va publicar el maig de 1960: aquest any, el pintor va fer dissecar un tigre, un lle\u00f3 i un rinoceront que, una vegada acabat, va sortir de la botiga sobre rodes i amb Dal\u00ed al damunt. L\u2019animal es pot veure a l\u2019exposici\u00f3, cedit pel Museo de Ciencias Naturales El Carmen (Onda, Castell\u00f3), que el va adquirir a la v\u00eddua Soler junt amb un centenar m\u00e9s d\u2019animals. I va ser tamb\u00e9 aqu\u00ed on Mario Cabr\u00e9 va fer dissecar una orella (no el cap com s’acostuma a dir) del toro que li va brindar a Ava Gardner en una corrida mentre l\u2019actriu va ser a Catalunya rodant Pandora y el holand\u00e9s errante.<\/p>\n
Mort Josep Palaus, l\u2019Anna Soler, la seva dona, es va encarregar de la botiga fins 1986, any tamb\u00e9 de la seva mort. El negoci es va anar esllanguint, perqu\u00e8 la taxid\u00e8rmia ja no interessava ning\u00fa. Els fills, Carme, Frederic i Ignasi, van ser al capdavant fins als \u00faltims temps. De res va servir buscar nova clientela obrint sucursals al carrer Par\u00eds \u2013entre Casanova i Villarroel\u2013 i al Poble Espanyol de Montju\u00efc. Quan el local tanca, el 1991, Carme Palaus n\u2019\u00e9s l\u2019\u00fanica propiet\u00e0ria. En un \u00faltim intent de mantenir viu el negoci, ella i el seu marit Ignasi obren una botiga a la pla\u00e7a de les Palmeres a Sant Andreu de Palomar: Carme Palaus. Ci\u00e8ncies Naturals. Una botiga plena de caixes de vidre amb papallones dissecades, escarabats, una tar\u00e0ntula, cargols, estrelles de mar… En un moble centenari, rel\u00edquia de la pla\u00e7a Reial, hi ha un cap de peix espasa, al costat, una guineu dissecada, i a sota, un cadell de gos. \u00c9s l\u2019any 2005 i ja han decidit abaixar la persiana. La Carme Palaus va morir a finals de 2008 i el seu marit Ignasi el 2010.<\/p>\n
L\u2019any que ve es compliran 125 anys que Llu\u00eds Soler es va llen\u00e7ar a l\u2019aventura, i dels seus treballs i els dels hereus nom\u00e9s se\u2019n pot seguir la pista en el Museu de Geologia i el Museu de Zoologia gr\u00e0cies a les col\u00b7leccions que Soler va nodrir i que van acabar cedides a aquests museus: la Folch i la Cervell\u00f3 i Bachs, de minerals; la Bot, de malacologia; o la Pons Oliveras i la Llu\u00eds Dom\u00e8nech, d’ocells.<\/p>\n
Tot un m\u00f3n desaparegut. En el millor dels casos, tancat en vitrines per\u00f2 mig apartat dels circuits muse\u00edstics habituals, que veuen en aquestes rel\u00edquies del passat una manera poc did\u00e0ctica d\u2019ensenyar ci\u00e8ncia. El valor, per\u00f2, est\u00e0 en la pr\u00f2pia col\u00b7lecci\u00f3 com a testimoni de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, i com a tal s\u2019hauria de preservar.<\/p>\n
El Museo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales no estava sol en aquella Barcelona del XIX. Ja hem vist que Fransec Darder va tenir en tres locals diferents el Gabinete de Ciencias Naturales, i que el Museu Areny i la Casa Ferrer tamb\u00e9 es dedicaven a la taxid\u00e8rmia i a la venda de material geol\u00f2gic i zool\u00f2gic. Entre 1626 i 1857 el Gabinet d\u2019Hist\u00f2ria Natural de la fam\u00edlia Salvador, una col\u00b7lecci\u00f3 de curiositats naturals que aquesta fam\u00edlia d\u2019apotecaris va iniciar al segle XVII i van instal\u00b7lar a la farm\u00e0cia que tenien al carrer Ample de Barcelona cantonada amb Fusteria, davant de la pla\u00e7a de Sant Sebasti\u00e0 (avui davant de Correus). El Gabinet, que tenia el seu origen en les cambres de meravelles, compta amb una biblioteca de 1.346 volums, un herbari general de m\u00e9s de 4.000 exemplars, peces naturals i nombrosa documentaci\u00f3 epistolar, est\u00e0 actualment tancat al p\u00fablic en el Institut Bot\u00e0nic de Barcelona. Per\u00f2 en el marc dels actes del Tricentenari BCN, l\u2019Institut Bot\u00e0nic organitzar\u00e0 l\u2019exposici\u00f3 Salvadoriana. La col\u00b7lecci\u00f3 Salvador d\u2019hist\u00f2ria natural del segle XVIII, que es podr\u00e0 veure d\u2019abril a desembre de 2014.<\/p>\n
A pocs metres del primer local de Llu\u00eds Soler, al carrer Quintana amb Ferran, des de l\u2019any 1867 hi havia la botiga Historia Natural, que es dedicava a la venda i exposici\u00f3 de material de ci\u00e8ncies naturals: flora, fauna, anatomia comparada, esquelets, frenologia i models d’anatomia en cera.<\/p>\n
Per\u00f2 el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que al carrer Raurich, all\u00e0 on va haver la Casa Luis Soler Pujol, l\u2019any 1866 s\u2019hi va instal\u00b7lar un dels primers museus anat\u00f2mics de qu\u00e8 es t\u00e9 not\u00edcia. La premsa ho anunciava aix\u00ed:<\/p>\n
\u201cSe ha abierto en la calle Raurich un gabinete anat\u00f3mico que contiene m\u00e1s de ochocientos ejemplares de diversos fen\u00f3menos de los que se realizan en el cuerpo humano, muchas figuras de tama\u00f1o natural dispuestas para el estudio de anatom\u00eda y cirug\u00eda pr\u00e1ctica y otras distintas, objetos dignos de ser visitados por los inteligentes.\u201d<\/p>\n[…] Llama la atenci\u00f3n un hidroc\u00e9falo, y una rica exposici\u00f3n de fetos desde su estado de embri\u00f3n hasta su completo desarrollo.\u201d<\/p>\n
Era un m\u00f3n estrany. Tant que l\u2019hem esborrat de la mem\u00f2ria perqu\u00e8, en el fons, ens feia sentir inc\u00f2modes. De tant en tant, per\u00f2, mirem enrere, i recuperant el passat potser entenem millor els nostres actes. En tot cas, El Taxidermista \u00e9s una exposici\u00f3 amable i imprescindible per a qui vulgui recuperar un passat proper i per a qui l\u2019ignori, lluny de la morbositat que despertava a finals del segle XIX la ci\u00e8ncia com a espectacle popular. Nom\u00e9s cal escoltar (llegir) les paraules de N\u00faria Viladevall Palaus, besn\u00e9ta de Llu\u00eds Soler, que al costat d\u2019Eduard Palaus, tamb\u00e9 besn\u00e9t, ens parlaran, dijous 28 de novembre, d\u2019Olors i records:<\/p>\n
\u201cEren els anys 70. Sort\u00edem de l\u2019escola i la mare ja ens esperava darrere els grans aparadors de la botiga. Ella, des de l\u2019interior, amb un somriure complaent, ens indicava que mir\u00e9ssim les peces que anava disposant ordenadament: una geneta que trepa sobre un tronc, una serp que mostra els incisius, un cristall de quars de grans dimensions, una caixa plena de cole\u00f2pters accentuant la seva gran diversitat… Es veu b\u00e9 des del carrer?, ens preguntava en entrar.<\/p>\n
Tot seguit an\u00e0vem a fer un pet\u00f3, primer a l\u2019avi, que normalment el trob\u00e0vem a l\u2019espai on havia la calaixera dels lepid\u00f2pters. Sovint, canviava de lloc les papallones. Nosaltres n\u2019admir\u00e0vem la bellesa de formes i colors mentre olor\u00e0vem l\u2019ess\u00e8ncia de mirbana. Ell n\u2019agafava una. Mireu aquesta \u201cblaveta\u201d mascle, quins colors! Tot seguit agafava una \u201cblaveta\u201d femella i ens ensenyava els colors marrons del darrere Veieu? El mascle sempre crida l\u2019atenci\u00f3!<\/p>\n
Despr\u00e9s an\u00e0vem a fer un pet\u00f3 a l\u2019\u00e0via. Ella sempre estava asseguda al seu escriptori, entre llibres de comptabilitat, tinter, plumilla i paper d\u2019assecar de color rosa. M\u2019agradava molt aquell espai presidit pel quadre del seu pare, sota del qual una placa deia: Llu\u00eds Soler Pujol, fundador del \u201cMuseo Pedag\u00f3gico de Ciencias Naturales\u201d 1898. Quan podia, l\u2019\u00e0via ens explicava l\u2019admiraci\u00f3 que sentia per ell, naturalista, cient\u00edfic, did\u00e0ctic i divulgador. Gr\u00e0cies a ell moltes escoles i museus podien con\u00e8ixer el m\u00f3n animal. Hi ha molts darwins petits a la vida!<\/p>\n
A la botiga entrava el p\u00fablic i preguntava: Podem veure els goril\u00b7les? Sempre hi havia gent passejant entre les nombroses vitrines plenes d\u2019esquirols, t\u00f3rtores, mofetes… i a les parets, caps de c\u00e9rvol i banyes de tota mena; per sobre les vitrines, pells de guepard, de guineu, de zebra…<\/p>\n
L\u2019\u00e0via ens deia que an\u00e9ssim a buscar algun enc\u00e0rrec al taller; els treballadors dissecaven a l\u2019entres\u00f2l. El Paco, els ocells. L\u2019Eduardo muntava els esquirols sobre troncs amb pinyes; el Luna una guineu o una marta sobre una roca de guix i l\u2019Ernest feia els r\u00e8ptils; el Miquel adobava les pells que recollia de les tines plenes de formol, impregnant tot l\u2019espai d\u2019aquella forta olor. Ara la pell d\u2019una gasela, ara la d\u2019un porc senglar… Jo acariciava les plomes suaus del gran duc, admirava els colors dels martinets o resseguia la cua d\u2019un toix\u00f3.<\/p>\n
I quan era l\u2019hora de tancar, algun dels treballadors baixava les cinc persianes de la botiga i totes les olors quedaven empresonades. Molts records tamb\u00e9 van quedar dins quan es va tancar definitivament. Avui, gr\u00e0cies a aquesta exposici\u00f3 homenatge a la taxid\u00e8rmia dels meus avantpassats, se m\u2019ha despertat la mem\u00f2ria dels records i les olors.<\/p>\n
Per\u00f2 sobre tot \u00e9s un homenatge a les persones que van conduir la botiga: el besavi Llu\u00eds Soler, la bes\u00e0via Carme Boix, l\u2019\u00e0via Anna Soler, l\u2019avi Josep Palaus, els tiets Ignasi, Frederic, Xavier i Francesca i, sobretot, la mare Carme Palaus que, al costat del meu pare, Ignasi Viladevall, ens varen transmetre amb orgull i sensibilitat, els coneixements i l\u2019amor a la natura.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Art\u00edculo de Enric H. March sobre la muestra ‘El Taxidermista’ el blog Bereshit.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1090],"tags":[938],"class_list":["post-28900","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticias","tag-taxidermista"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28900","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28900"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28900\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28900"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28900"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundaciosetba.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28900"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}