“Als vuitanta, Sant Pere canta” (Avui / El Punt)
Peça de Jaume Vidal
EL TRASTER
Als vuitanta, Sant Pere canta
JAUME VIDAL
Barcelona va viure una clara transformació als inicis dels anys vuitanta. Tot el seu bagatge contestatari i rebel, expressat en la joventut universitària i hippy, va experimentar una transformació. La disbauxa va continuar, però va diversificar les seves formes. L’idealisme compromès va donar pas a una certa glorificació de l’individualisme. Un canvi que va tenir com a positiu un esclat creatiu. Tothom volia demostrar el seu talent. Aquest afany exhibicionista va potenciar la creativitat. Com que tothom volia estar al lloc que calia estar, la gent anava d’un lloc a l’altre i d’aquesta manera van néixer uns curiosos mestissatges avantla-lettre. Mestissatges socials que unien els nois de bona família amb la gent de barri. Tant es podia anar a un concert al Comuniqué d’Hostafrancs com al Metro del Poblenou o al KGB a Gràcia. També es podia anar a prendre una copa al Metropol, a l’Eixample, o al Mervellé, al Tibidabo. Les tribus urbanes tenien els seus caus però hi havia porositat estètica i conceptual sota una mateixa, estudiada i fingida, banalitat.
Van ser els anys de la puixança del disseny, dels neotebeos, de les gires musicals internacionals, dels arquitectes esdevinguts artistes, de la reivindicació d’una nova pintura, de la renovació del disseny gràfic. Tot plegat va ser divertit.
El fotògraf José Antonio Sancho va ser testimoni d’alguns dels episodis d’aquesta època i va coincidir amb els personatges que van agitar aquell moment. L’autor ha fet una tria de les seves fotografies i ha eixamplat l’horitzó cronològic d’aquesta època per presentar l’exposició
Barcelona canalla i sublim 79 99. La mostra es presenta fins al 30 de juny en un espai amb història. Abans de ser la galeria Setba, aquest pis de la plaça Reial de Barcelona havia estat la llar de Lluís Llach i, abans, d’Ocaña. La combinació dels conceptes canalla i sublim fa referència a l’ambivalència dels personatges que retrata. Molts dels creadors dels vuitanta van passar de la pràctica underground a formar part del sistema. Un sistema, no obstant, que a les institucions, sobretot les locals, i en aquells moments, va optar per fer-se seva, o més ben dit, va integrar l’emergència de la creativitat que es produïa al carrer.
El dissenyador Javier Mariscal, el promotor de concerts Gay Mercader, el cantautor Lluís Llach, l’artista Jaume Plensa, el cantant Loquillo, el poeta Joan Brossa, el fotògraf Flowers i el creador de la fórmula dels supermercats d’art, el malaurat Jean Pierre Guillemot, són alguns dels retratats al costat d’altres personatges anònims que més que una personalitat concreta representen l’esperit del moment. El criteri de canalla i sublim és prou ampli perquè José Antonio Sancho també hi hagi inclòs Montserrat Caballé, Pasqual Maragall i Nacho Vidal.