Entrevistem al director de DINCAT i ex diputat al Congrés, Carles Campuzano, perquè ens faci una valoració sobre el projecte “Premi Setba” i sobre les dificultats que s’enfronten dia a dia les persones amb discapacitat intel·lectual.
Com des del DINCAT treballeu per les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament?
Des de Dincat, que agrupa gairebé 300 entitats del Tercer Sector social i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Catalunya, treballem dia a dia a través dels valors de Solidaritat, Compromís, Participació, Professionalitat, Eficàcia, i Transparència, amb l’objectiu de garantir els drets de les persones, una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per la igualtat d’oportunitats i una vida més justa per a aquestes persones en totes les seves etapes vitals.
Organitzem els serveis i suports per a les persones amb discapacitat intel·lectual seguint el que determina la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU 2006): Autogestió i autorepresentació; Accessibilitat cognitiva; Drets; Ètica; Salut; Victimització; Oci inclusiu; i Voluntariat inclusiu.
D’altra banda, treballem per a representar a les persones en les diferents etapes de la seva vida. Pel que fa a la infància i joventut, Dincat defensa un model educatiu inclusiu, que ofereixi les mateixes oportunitats a tots els infants i joves. D’altra banda, pel que fa a l’etapa adulta, defensem el model de vida independent i apostem pel dret al treball útil i digne com a garantia de plena inclusió en la societat. Finalment, i quan la persona arriba a la seva etapa d’envelliment, treballem per la millora de la seva salut, la salut mental i l’acompanyament en el procés de jubilació.
Quins són els principals problemes que actualment es troben les persones amb discapacitat?
Malauradament els reptes que afrontem com a sector, i com a societat en general amb relació al sector de la discapacitat intel·lectual, són molts i cada dia més urgents. Alguns exemples clars, que afecten directament a la qualitat de vida de les persones, són la dificultat d’accedir al mercat laboral o a places a serveis residencials o d’atenció diürna.
Pel que fa a la primera qüestió, les xifres són clares. A Catalunya la taxa d’atur de les persones amb especials se situa en el 43%. Això representa que tan sols una de cada tres persones amb discapacitat intel·lectual està treballant. Es tracta d’un col·lectiu de persones amb especials dificultats per incorporar-se al mercat de treball. Calen mesures que impulsin la contractació, tant en les empreses ordinàries, per tal donar compliment a la quota de reserva del 2%, amb la metodologia del Treball en Suport, amb suports més intensos i més extensos a les empreses i a les entitats que treballen la inserció laboral i alhora enfortir els Centres Especials de Treball d’iniciativa social que donen feina a persones que és molt difícil que tinguin un contracte estable al mercat ordinari, per la via de l’augment de les subvencions al salari i la posta en marxa d’un programa d’inversions per a la creació de nova ocupació. La via de la contractació publica als Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social ha de ser també un motor de creació de feina. I finalment, en l’àmbit de l’ocupació, les administracions tenen obligacions legals en forma de quota de reserva del 7%, que encara s’incompleix.
D’altra banda, la problemàtica entorn l’accés als serveis residencials és, també, molt greu i vulnera el dret d’aquestes persones a poder viure on, com i amb qui volen, tal com determina la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. Des de Dincat, denunciem que actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins a 10 anys. Una problemàtica que s’ha de resoldre i que, sens dubte, angoixa profundament a les famílies, i obstaculitza que les persones amb discapacitat Intel·lectual puguin tenir una vida independent com qualsevol persona adulta. Com a societat hem d’aspirar a fer desaparèixer les llistes d’espera per aquests serveis.
Què representa per DINCAT col·laborar amb la Fundació Setba?
Per nosaltres col·laborar amb un projecte tan qualitatiu de cultura amb valor social és, a part d’un plaer, una finestra d’oportunitat i de visibilitat per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Posar en valor el vincle entre art i persones amb discapacitat intel·lectual, potenciar el seu talent, i no només fent-ho des d’una voluntat terapèutica, sinó de professionalitat, és un pas més cap a la inclusió i el reconeixement d’aquestes persones i les seves capacitats. Per això, celebrem que existeixi un projecte com aquest i, sens dubte, esperem seguir col·laborant-hi i duent a terme projectes conjuntament.
Hem vist que aquests artistes tenen problemes de rebre la pensió si han venut algun quadre, és cert? Ho veu com una barrera per arribar a professionalitzar-los? Com es podria solucionar?
A Dincat no ens consta i no hem rebut cap queixa en aquest sentit. Ara bé, és probable que es donin casos, tenint en compte que l’actual regulació de les pensions les fa incompatibles amb la realització d’activitats econòmiques. En aquest sentit, s’hauria d’anar cap a un règim que ho faci compatible, per impulsar i enfortir que aquestes persones s’animin a donar a conèixer el seu talent i, com qualsevol persona, puguin rebre una compensació econòmica per aquest, sense que això els obligui a perdre el seu dret a una prestació que, de ben segur, necessiten tenint en compte la multitud de sobre costos que pot suposar tenir una discapacitat intel·lectual.
Com valora el projecte magistrals de la Fundació Setba, creu que les entitats haurien d’incorporar professionals en l’art en els seus espais i tallers?
El projecte Magistrals és una iniciativa fantàstica que posa en valor una realitat tan senzilla com, en moltes ocasions, invisible: tenir discapacitat intel·lectual no és incompatible amb tenir talent i una gran capacitat artística. La mostra dels artistes que participen a Magistrals és d’una qualitat excepcional i creiem que fer-ho visible gràcies a la Fundació Setba és una responsabilitat social molt important.
En aquest sentit, des de Dincat considerem que sí que podria ser interessant comptar amb professionals en l’art a les entitats o amb projectes puntuals que remin en aquest sentit, amb l’objectiu d’estimular el talent d’aquestes persones.
Creus que l’art i la cultura poden transformar la societat?
L’art i la cultura, sens dubte, juguen un paper clau a l’hora de construir societats més justes i solidàries. Ens permeten generar oportunitats de desenvolupament econòmic i social en grups de població en exclusió social. Per això, és important entendre l’art com un servei a les persones no elitista, ja que esdevé una eina molt poderosa d’expressió social i empoderament personal, per aconseguir el canvi social i demostrar que un món millor és possible.
Projectes com els que porta a terme la Fundació SETBA són essencials per projectar les capacitats i el talent de les persones amb discapacitat intel·lectual com artistes; és una gran manera d’avançar cap a la plena inclusió i, per tant, és una mostra més del poder transformador de l’art i la cultura.