Entrevistem a Karem Capseta, participant en la segona edició del projecte Traspassant Murs de la Fundació Setba al centre Can Llupià (2019), per saber com ha estat la seva experiència amb el projecte artístic dirigit per Marcel·lí Antúnez i com ha estat la seva experiència formant part de l’equip de treball de la mà de Zosen Bandido en el centre Els Til·lers.
Per tu, què significa el projecte Traspassant Murs? Per a mi el projecte de traspassant murs és anar més enllà. És esforçar-se per canviar les coses i veure l’art com les noves oportunitats d’una manera positiva.
Com vas rebre la proposta de formar part de l’equip artístic de la rèplica del projecte a Els Til·lers? Vaig rebre la proposta de manera inesperada, jo estava en un recurs de medi obert i em va trucar la Cristina proposant-me la idea. Al principi no entenia massa bé què volien fer, però em va entusiasmar la idea de fer arribar a més joves com jo la passió i la motivació per construir la vida d’una manera diferent i vaig acceptar encantada.
T’ha agradat treballar-hi? Què t’ha aportat? M’ha agradat molt treballar-hi. Estava molt còmode amb el que s’estava construint i crec sincerament que és una oportunitat molt maca. La serenitat i el fet de veure a persones amb la mateixa situació que tu avançant i col·laborant en un projecte en comú és una cosa molt maca.
Havent viscut en primera persona la segona edició del projecte Traspassant Murs, quina valoració, ara com a professional, donaries del projecte? Creus que se segueix una bona metodologia? Crec i estic plenament convençuda que el projecte és necessari i compleix una funció totalment educativa. És cert que, com sabem de sobres, és difícil treballar amb adolescents; tot i això, crec que en totes les edicions, en les quals he pogut ser-hi present, el treball realitzat tant per part dels nois i noies com per part de l’equip de treball ha estat més que correcte.
Com has vist els i les joves que han participat en l’edició de Els Til·lers? Has observat alguna evolució o transformació personal? En quins aspectes? He vist joves que volien participar, joves que no, joves que se sentien obligats i d’altres que estaven ansiosos per començar, però en cada una de les sessions, tant jo com els meus companys d’equip, vèiem que hi havia més ganes de seguir pintant que ganes de deixar de fer-ho.
De fet, a dins del projecte hi ha hagut una evolució que s’ha vist reflectida en el mur i en el caràcter dels i les joves. Ha estat bastant reconfortant veure com una cosa que en un principi semblava que no tenia sentit, al final, ha acabat sent un motiu d’alegria i creixement personal per a cada una de les persones que hi participaven.
Confies en el fet que aquest projecte pot servir a altres persones? En el teu cas, et va ajudar? Hi confio plenament, estic convençuda al 100%. Crec que no sóc massa diferent de la resta de persones i si a mi m’ha pogut ajudar, està clar que també ho farà per a la resta. D’una manera o d’una altra aquest projecte t’ajuda a créixer i, almenys a mi, a evolucionar.
Veus positiu que es vulgui portar aquest projecte a tots els Centres Educatius de Justícia? Sí, crec que és important donar un missatge als joves dels centres i a cada una de les seves famílies. I dir que les coses sempre evolucionen i gairebé sempre cap a millor.
El que l’art pot arribar a transmetre és impressionant. És una cosa que surt de cada un de nosaltres. Poder mostrar l’evolució i el creixement personal, i poder fer-ho possible, a través de l’art, és gairebé màgic.
Faries algun canvi en el projecte per a les pròximes edicions? Per mi no, ja se sap que les coses canvien i si són cap a millor doncs que benvingut sigui, estaré disposada a continuar fent possible aquest projecte amb el meu millor somriure.
I ara què? Tens pensat seguir per el vessant artística? Tens algun projecte en ment? Ara per ara no tinc res en ment. Això sí, no em tanco cap porta ni cap possibilitat.
Creus que l’art i la cultura poden transformar a les persones o a la societat? Personalment, crec que sí, tant l’art com la cultura són valors fonamentals per poder avançar i progressar tant com a persones com a societat en sí. Ja sigui música, pintura, fotografia, pel·lícules, etc. Tot és art en si i totes aquestes coses ensenyen valors diferents. Reflexionem i tenim pensaments diferents els uns i als altres. Crec que és important identificar que l’art i la cultura, sigui en el format que sigui, és més important inclús del que en realitat pensem.
