Entrevistem a Shakira Mercader, participant en el projecte Natura és Cultura de la Fundació Setba al 2021 a Argentona, per saber la seva experiència amb el projecte artístic dirigit per Quim Moya en el Viver d’Argentona.
● Si no és molt preguntar, quant de temps portes al centre? Explica’ns una mica qui ets.
Actualment, fa cinc mesos que estic ingressada al centre terapèutic “ITA Argentona” a la unitat de psiquiatria general (UPG). Sóc la Shakira Mercader, una noia de divuit anys que ha estudiat el batxillerat artístic escènic, ja que m’encanta tot el món de l’art i com s’ha anat experimentant amb el temps. Malgrat la meva situació, segueixo lluitant dia rere dia per superar les dificultats que han fet que acabés aquí, i m’intento mobilitzar pensant en les meves motivacions i passions, que al final és el què m’ajuda a no tirar la tovallola.
● Coneixies el projecte del Natura és Cultura d’abans? N’havies sentit parlar?
La veritat és que no hi havia sentit parlar d’aquest en concret, però he participat amb altres companyies que oferien propostes de temàtica similar per dur a terme activitats de l’àmbit artístic.
● Quan te’l van proposar, què vas pensar?
Al principi no tenia clar si volia perdre les hores d’estudi per una setmana, però vaig estar rumiant-ho i vaig arribar a la conclusió que podria gaudir d’una activitat nova i limitada que podria ajudar-me a escapar de la monotonia diària amb una sortida en la qual estava molt interessada. Doncs, em vaig llençar directament a la llarga fila que n’hi havia per apuntar-se, on només podrien participar setze persones. Sincerament no tenia molta esperança i ves per on, no es perd res per intentar-ho.
● Coneixies que existeixen pintures sostenibles que no fan malbé a la natura?
Sí que sabia que existien, però mai vaig experimentar amb elles i no sabia com funcionaven fins que ens van explicar que la pintura actuava sobre l’escorça de l’arbre, sense fer-los malbé, una proposta molt ecològica.
● T’agradava pintar d’abans o has descobert la pintura gràcies al projecte?
La pintura en si, ja m’agradava des de petita, però feia temps que no tornava a utilitzar-la com a eina d’expressió i gràcies al projecte he descobert que haig de fer-ho molt més sovint, ja que m’ajuda a concentrar-me per deixar altres pensaments innecessaris que em provoquen malestar, estimulant les meves idees i oferint-me la llibertat absoluta en relació amb la meva creativitat.
● Si pintaves d’abans, utilitzaves aquesta eina com a expressió o només per distreure’t?
Podria dir que ambdues coses. Pintar és una manera d’aïllar-me del món d’una manera positiva, sentint una harmonia interior que no puc aconseguir fàcilment. Des del meu punt de vista, tothom hauria de donar-se l’oportunitat de poder experimentar amb aquesta eina artística, a part, poden aparèixer obres de les quals no podries arribar ni a imaginar d’on ha pogut sortir tot allò del teu interior i t’ajuda a treballar la part del nostre subconscient, afavorint la nostra destresa. És cert que potser un dia no em surt pintar res perquè no estic disponible emocionalment o no em ve de gust, però segueix sent completament vàlid i si em forcés acabaria frustrant-me sentint emocions desagradables innecessàries. En definitiva, intento identificar el moment on em senti disponible i motivada per dur-ho a terme.
● I en el teu cas en particular, què t’ha aportat participar en aquesta activitat?
En general, molta il·lusió i satisfacció davant l’ambient, les persones i el seu carisma, la llibertat d’expressió, l’espai obert envoltat de natura preciós, la gratitud i confiança rebuda… El Txi-Kung va ser una proposta interessant que va valdre la pena provar i ho vaig rebre com un altre tipus de meditació. També he pogut conèixer als alumnes de l’institut d’Argentona i compartir l’experiència de manera propera. Però sobretot, m’ha aportat l’oportunitat de ser escoltada i no ser tractada d’una manera diferent per les meves condicions i els estigmes que les acompanyen.
● Sent sincera, com valores l’activitat?
Considero que l’activitat ha sigut molt apropiada i original. Tot molt organitzat i amb el detall de donar-nos una bosseta amb un “sketchbook” nou acompanyat de llapis i goma. Em va transmetre molta serenitat quan van emprar el seu temps en mirar el que dibuixàvem alguns, donant la seva opinió personal i compartint també uns quants esbossos. Fins i tot vam poder profunditzar sobre els nostres projectes (el de l’arbre i el de la llesca de fusta) davant el grup, i estic molt agraïda per haver-nos donat veu, respectant-nos juntament amb una atenció impregnada d’afecte.
● Ha incrementat el teu interès per la pintura?
Totalment, l’havia deixat de banda durant anys quan vaig anar perdent l’interès i motivació per literalment tot del que gaudia abans, cosa que m’ha proporcionat esperança respecte a la meva vida i futur. Ara m’agradaria saber-n’hi més sobre les tècniques utilitzades a l’impressionisme i postimpressionisme, pel tipus de pinzellada, pastosa, curta i precisa, i perquè el seu objectiu no és plasmar la realitat objectiva, sinó intentar descriure la teva pròpia impressió. De fet, he comprat alguns llibres de segona mà per aprendre més sobre els fonaments de les arts i els seus moviments artístics.
● T’agradaria continuar millorant aquesta disciplina en un futur?
Més endavant sí, ja que em vull focalitzar primer en l’àmbit d’art dramàtic i musical durant una llarga etapa, però em queda pendent pel futur millorar-la. Tanmateix, seguiré utilitzant aquesta eina per expressar-me de manera lliure i poder compartir-ho.
● Creus que l’art, la pintura, la cultura poden fer aconseguir un canvi a la societat? Per què?
És clar, de fet la majoria sabem que l’art ha sigut un element fonamental per donar pas a grans canvis a la societat, i com els humans estem en evolució constant, es seguirà experimentant i trobant més maneres d’expressió a través d’ella amb el pas del temps. L’art és un concepte molt abstracte, ja que és una manifestació de l’esperit que es produeix “d’una forma particular” i que és expressió sensible de la idea. Cada artista i cada obra és un món que depèn d’infinits factors, com per exemple: la pròpia intenció, la percepció que vol transmetre, la idea principal del projecte, les influències, el propi pensament introspectiu, etc. Per tant, sí que la pintura i la cultura (tan lligades com per separat) poden fer (i faran) canvis a la societat, permitent descobrir diverses sensacions, arribant a llocs sensibles interns i donar força i veu al que manifesta.
