Durant l’edició d’enguany del projecte de fotografia Traspassant l’objectiu, dirigit a dones del Centre Penitenciari Brians 1, hem incorporat, a part de l’ensenyament tècnic de les càmeres, l’empoderament a través del coneixement i aprenentatge de diferents dones fotògrafes actuals des d’un punt de vista feminista, cultural i de territori. Dones que, en el seu dia, van obrir un camí i que, des de la Fundació, volem que serveixin de mirall per les internes.
Us presentem qui són i de quina manera han treballat, durant tota la seva trajectòria artística, per tal que la fotografia sigui una eina de transformació social.
Marta Fàbregas (Barcelona, 1974)
Fotògrafa, artista, feminista i activista, col·labora amb la Fundació Setba des de 2019 dirigint projectes com Traspassant l’objectiu. El seu talent és captar de forma ràpida i natural la bellesa que ens envolta, per això les seves obres són tan potents. La seva empatia, implicació i creativitat fan que cada projecte en què treballa tingui una força i un caràcter que el fan especial i únic.
L’artista comenta què significa per ella la seva obra Santiago de Cuba (1998): “És de les fotografies que sento que em representa i que compta part de la meva història. És un retrat que m’inspira esperança, llum, vida i alhora et deixa marge (per la seva composició) per imaginar allò que amaga.”
La Marta Fàbregas treballa amb la transfotografia que consisteix en veure, més enllà d’imatges antigues de dones, una realitat diferent, una representació diferent de les dones. Es tracta de “mirar més lluny de la vista”, per donar una nova dignitat femenina i una nova dimensió a dones marginades, esclavitzades i maltractades durant la seva vida.
Maria Espeus (Boras, Suècia 1949)
Durant la seva llarga carrera professional ha col·laborat amb institucions públiques com Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, TV3, BTV, Gran Teatre del Liceu i Jocs Olímpics 92, on va fotografiar els personatges rellevants. Ha treballat en moda, publicitat, cinema i en el món editorial.
Maria Espeus va col·laborar en el projecte de fotografia i paraula De l’ombra a la llum de la Fundació Setba i va retratar Ambra, una dona cega que havia patit violència masclista. Aquesta fotografia va formar part d’una exposició, que va tenir lloc al passadís de la línia 5 del metro de Barcelona durant la campanya de TMB Escull la teva causa (2017). L’obra va estar durant dos mesos en un espai transitat diàriament per milers de persones i no va patir cap desperfecte ni acte de vandalisme. La força dels retrats de Maria Espeus va provocar que ningú s’atrevís a tocar-los.
Alguns dels comentaris sobre la fotografia de la Maria Espeus van ser: “Esta imagen me inspira cierto poder de la mujer, donde, a través de los años la magia da sabiduría o como popularmente en ciertos colectivos sociales “nos llamaban brutas”.
Sandra Balsells (Barcelona, 1966)
En la seva carrera com a fotoperiodista, el 1991, coincidint amb el procés de desintegració de l’antiga Iugoslàvia, va cobrir l’esclat de la guerra a Croàcia com a col·laboradora freelance del diari britànic The Times. Gran part de la seva trajectòria fotogràfica s’ha centrat a la zona dels Balcans, d’on va sorgir el llibre Balkan in memoriam (Blume, 2002).
Ha col·laborat amb la Fundació Setba als projectes De l’ombra a la llum, en què va retratar el dia a dia de Bibi, una dona víctima de la violència masclista, i el 2021 va ser mentora de Sofia Kyprisli, interna al Centre Brians 1 i participant del projecte Traspassant l’objectiu.
Durant el taller, una interna va comentar sobre la seva fotografia: “Esta foto me inspira. La supervivencia y la serenidad después de una larga lucha. El descanso del guerrero por tanto momento de padecimiento. La angustia por defender los principios y la reserva de la dignidad”.
Tanit Plana (Barcelona, 1975)
Fotògrafa especialitzada en projectes de recerca fotogràfica pels quals ha rebut diversos premis i beques per a la seva creació fotogràfica. Algunes de les seves exposicions més conegudes són les següents: Per sempre (CaixaForum de Palma de Mallorca, 2011), Part (L’Auditori de Barcelona, 2021) i Puber (La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, 2021). La seva relació amb la pedagogia de la imatge i també els processos de mediació han estat una constant en la seva trajectòria.
Va formar part del projecte artístic participatiu Per sempre, organitzat per la Fundació la Caixa, que donava veu a l’experiència femenina del matrimoni. Tanit va convidar una sèrie de dones casades a posar davant de la seva càmera, tornant-se a posar els seus vestits de núvia, i a compartir una sèrie de reflexions al voltant dels patrons de comportament social i els ritus que es posen en joc amb la decisió, la preparació i la celebració d’un casament.
Un dels comentaris que van fer les internes va ser: “No me cabe duda que detrás de la imagen, se alberga una profunda angustia de un pasado muy deplorable, no deseado. No quiero omitir el daño irreparable por el que tiene que haber pasado este ser, porque solo me inspira tristeza de una vivencia que prevalecerá fantasmal hasta el final de su existencia”.
Isabel Steva “Colita” (Barcelona, 1940)
Fotògrafa de llarga trajectòria, que va formar part de la generació coneguda com “la gauche divine”, un moviment d’intel·lectuals, professionals i artistes d’esquerres que es reunien a la discoteca “Bocaccio” de Barcelona durant l’etapa final del franquisme. Colita ha retratat grans personatges del segle XX, artistes, escriptors, cantants i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació. La seva obra figura a la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i a la col·lecció permanent del Reina Sofia.
A més, l’any 2014 se li va concedir el Premi Nacional de Fotografia, premi que va rebutjar per la situació de la cultura i l’educació a l’Espanya del ministre Wert i el president Rajoy.
Colita va treballar a la pel·lícula Los Tarantos (1963) del director Rovira Beleta, rodada a Barcelona, i que va ser candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Colita es va fer amiga del seu protagonista, la genial bailaora de flamenc Carmen Amaya, a qui va fotografiar en repetides ocasions.
Durant el taller, una interna va expressar que aquesta fotografia: “Representa el poder del arte creativo y la belleza de sus raíces. Plasma su personalidad. Singular orgullo que enfoca con virtud la defensa de sus principios”.
Mayte Vieta (Blanes, Girona, 1971)
És una artista visual que utilitza com a mitjà d’expressió l’espai i la llum a través de la fotografia, l’escultura i la instal·lació. La feina d’aquesta creadora es basa en la naturalesa i el cos. La utilització de fotografies de gran format li permeten capturar paisatges (des)localitzats, que suggereixen emoció i el sentiment d’un temps fugit. Les seves obres ens conviden a submergir-nos en nosaltres mateixos; una invitació al més íntim, a la introspecció.
Les seves imatges se’ns presenten en pausa, en un temps que se’ns revela suspès entre la llum, les penombres i la foscor per establir una connexió amb l’imperceptible i sovint inexplicable: la investigació de la transcendència. Mayte Vieta aconsegueix que l’espectador tingui una experiència immersiva i sensorial. El seu objectiu és que entri en aquest món silenciós i es submergeixi en els seus propis pensaments.
Un dels comentaris que van reflexionar les internes va ser: “La foto la pots interpretar de dues maneres (normal o invertida). Ens ensenya la plenitud de moviment a través de l’aigua, simbolitzant la llibertat.”
Pilar Aymerich (Barcelona, 1943)
Fotògrafa especialitzada en retrat, reportatge social i teatre. El 1978 va realitzar un reportatge de la presó de dones de Trinitat Vella de Barcelona. En aquella presó es va organitzar la primera manifestació feminista de l’Espanya postfranquista, en què les preses demanaven que la presó deixés d’estar vigilada per les monges de les Creuades Evangèliques de Crist Rei, per passar a estar a mans de funcionàries.
La història d’aquesta manifestació i de la vida en general de les dones oblidades a la presó de la Trinitat és la que explica el llibre Presas, 1976-1978, amb fotografies seves. Ha retratat també altres reivindicacions feministes: com l’amnistia per a delictes com l’avortament, l’abandó de la família o l’adulteri. La seva feina la converteix en una fotògrafa clau de la història recent del nostre país.
Durant el taller, una participant va expressar que: “La foto representa seguridad ante los derechos de las mujeres. Unión que se convierte en la fuerza femenina donde se juntan cuerpo y espíritu con dignidad”.
