Enmig de la ciutat frenètica, en un preciós i tímid racó de pau, ens retrobem amb la Maria Espeus i un grup de dones que hem conegut molt els darrers mesos.
L’any 2017, les participants del taller “De l’ombra a la llum” van acceptar embarcar-se en un projecte expositiu que ha rodat durant tot l’any, encapçalades per la prestigiosa fotògrafa Maria Espeus.
Ara que fa un any de l’inici d’aquesta aventura, parlem amb ella:
Qui és Maria Espeus?
Sincerament jo també m’ho he preguntat moltes vegades al llarg de la meva vida i encara m’ho pregunto. Lògicament, no sempre obtinc la mateixa resposta. Les persones som la suma dels “jos” acumulats al llarg de la nostra vida i no tenen per què coincidir sempre, ja que les persones, experiències, influències, fracassos, alegries i la cultura en definitiva, ens modelen i configuren el nostre “jo”, tant l’intern com el social.
A més, hi ha tres moments molt importants en la meva vida que m’han influenciat absolutament: el primer va ser anar-me’n de Suècia, el meu país d’origen; el segon viure set anys a París, on vaig patir una transformació molt profunda; i el darrer ha estat la meva instal·lació definitiva primer a Barcelona, durant quaranta anys, i ara a Badalona, davant del mar.
Els trajectes, cert.
La Maria ha estat una fotògrafa molt important en el món de la moda, però la seva carrera ha evolucionat i viatjat, com ella mateixa, portant-la per molts camins. Va ser la fotògrafa oficial de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Els darrers anys, però, ha començat a treballar en projectes amb una càrrega més social.
Explica’ns la teva relació amb el projecte “De l’ombra a la llum”.
Va ser una proposta de la Fundació Setba i Photogenic Festival per fer públic el maltractament sofert per moltes dones. De seguida vaig dir que sí. Es tractava de realitzar una sèrie de retrats individuals d’un grup de dones que havien patit maltractaments per part de les seves parelles. En començar a realitzar les fotografies i parlar amb elles vaig tenir accés a les seves vivències i patiments, que òbviament em van afectar, potser això va influir en la meva manera d’abordar els retrats, tractant de tornar-los la dignitat perduda.
Algunes de les dones van voler donar la cara, però d’altres, per les històries viscudes o pel moment en què es trobaven, van preferir sortir d’esquenes, per por a despertar “el monstre”. L’exposició havia d’aparèixer al metro, a l’intercanviador de Diagonal, en el marc del projecte “tria la teva causa” d’aquell any.
Estic molt satisfeta, del treball i de la relació que ara tenim totes. Va ser molt interessant retratar-les, crec que vàrem aconseguir traspassar la imatge i que es veiés la persona.
Algunes d’elles ara, un any després, ens comenten que no es reconeixen en les fotografies. La seva evolució ha estat tan gran, que ara es miren i veuen una persona diferent. Com diu la Maria, el seu “jo” ha mutat, ara se senten millor, més fortes, valentes i segures.
Què creus que t’ha aportat a tu aquest projecte?
En general sempre miro d’expressar, en el meu treball, la meva visió del mateix i de l’efecte que em produeix. Sóc fotògrafa, m’expresso millor amb la càmera que amb les paraules, si veieu les fotografies, crec que podreu entendre el que jo he sentit formant part d’aquest projecte.
Doncs deu haver estat preciós.
Maria, creus que l’art -i en aquest cas la fotografia- pot ser una eina per crear consciència i canvi social?
Absolutament, sempre que la mirada de l’observador reconegui les imatges i faci la seva pròpia lectura coincidint amb elles.
I havies participat en algun altre projecte d’aquest tipus o tens pensat fer-ho?
Sí, l’any 2015 vaig realitzar un projecte de retrats dels veïns del Raval a Barcelona (el meu barri aleshores). Les fotografies es van publicar en el llibre “El otro” que recollia no només els retrats, sinó també llocs emblemàtics del barri, per explicar visualment la relació entre ells i la ciutat. I a Setba en vàreu fer una exposició!
I tant, va ser un èxit, les fotografies eren fantàstiques. A més, a partir d’aquelles imatges es van fer els llums de nadal del barri, aquell 2015. Quin trajecte aquest també, eh?
Maria, ens has de deixar fer-te un parell de fotografies. Però nosaltres tirem en automàtic. Riem!
Carla Camacho / Rosor Foret
Barcelona, 26 de novembre de 2018