I amb aquest mes de setembre, ja són vuit les edicions que suma el Natura és Cultura d’ençà que el vam engegar, l’any 2012!
Aquest projecte consisteix en un respir artístic a la natura i està pensat per a persones que conviuen amb trastorns mentals. Des del 2014, l’artista avinyonec Quim Moya és una part molt important d’aquesta iniciativa que combina art, natura i treball en equip.
Qui és el Quim Moya? Parla’ns una mica de la teva trajectòria com a artista.
Crec que tot em passa des de la intuïció. Des de jove començo a interessar-me per la creació; conec i m’emociono amb el treball cultural i social en col·lectiu. Vaig aprenent a crear i treballar en plataformes per fer possible el que creiem necessari, centrant-me en l’organització d’actes que acostin l’art, la sensibilitat i la cultura a tothom. Així que és des d’aquest punt, des d’on sento que comença i s’impregna el meu llenguatge artístic, des de les relacions humanes. Aquestes nodreixen l’espectre creatiu, cada pinzellada de la meva obra al taller o a l’escenari.
Sí, sóc pintor, però dels que treballen gran part de la seva obra fora del taller.
Conduir un projecte com el Natura és Cultura significa treballar amb col·lectius en risc d’exclusió, com valores aquesta experiència?
Per a mi és un aprenentatge constant. Un intercanvi de coneixements i, sobretot, d’emocions. Un regal continu d’autoconeixement i també de coneixement aliè, per ampliar la mirada i la visió de les
realitats que formen la societat.
Considero que no són els integrants d’aquests col·lectius els que s’ho han de treballar, és la societat la que ha d’anar fent-se més solidària; bé, adonar-nos que som una unitat formada per individus. Cadascú té moltes coses a aportar, i aquest projecte és una mostra d’això, perquè cuida el treball individual i el procés de creació en equip per sobre, segurament, del resultat plàstic final.
L’experiència és molt i molt intensa.
I anteriorment, ja has treballat amb col·lectius com el de salut mental? Com ho has viscut?
Pocs cops amb la intensitat que ofereix el Natura és cultura, a través dels tallers i de la convivència. Ho visc flipant i emocionant-me per cada reacció, per com els participants m’ensenyen a viure sense filtres, per les ganes de començar a cada moment i perquè no donen res per conegut… i tot això, amb una mirada cap a la vida que fa enveja. Sí, per la innocència, tot i els cops rebuts.
He après tant!
Per exemple, és impressionant el camí que queda per recórrer en la lluita contra l’estigma de les persones diagnosticades de malalties mentals… Tots estem exposats a traspassar els límits de la salut mental, i un altíssim percentatge de la població pateix, en algun moment de la vida, una malaltia mental, més o menys transitòria.
No puc fer més que aprendre de cada moment, de la il·lusió, la lluita i la gestió personal de cada integrant dels grups que he conegut.
Seria impossible quedar-se fred amb el retorn sincer, càlid i emotiu per cada moment viscut. Només em queda aprendre’n i agrair-ho.
Ja s’ha demostrat que l’art ajuda a potenciar les capacitats de qualsevol persona. Com ho has viscut i com creus que podem avançar en aquesta línia?
Crec que l’art, la cultura o la creativitat són portes que ajuden a obrir la ment. Ens ajuden a ser més “humans”, a conèixer-nos interiorment i, per tant, també pel que fa a la nostra relació amb l’entorn.
En aquest projecte, a l’art s’hi suma un entorn de calma i tranquil·litat, que facilita i amplifica les opcions d’omplir-se de bones sensacions, d’impregnar-se d’una vida més fluida i menys agressiva. M’agrada retornar a l’emoció en l’art, a l’espiritualitat de l’acte més pur i sincer de crear, a la generositat de la dedicació completa per la recerca i l’expressió.
Com a avinyonenc, com valores la intervenció que s’ha fet al Bosc de la Torre dels Soldats?
El bosc en si ja ens dóna infinitat de possibilitats de viure la bellesa i de connectar amb tantes coses… però veig aquest projecte com un reclam més, com una injecció de color, reivindicació i esperança. És un projecte que suma moltíssimes sensibilitats i molt diferents, des dels artistes que han pintat els arbres, fins als alumnes de l’escola Barnola que també hi han afegit la seva visió. I tothom que camina per aquest conjunt tan bonic que forma el Bosc Pintat, entre la Torre del Soldat i els impressionants murs de pedra seca del camí de transhumància.
Vull pensar que és un projecte que s’afegeix al sentiment d’orgull i estima vers el nostre territori i sensibilitza en diferents aspectes, com les malalties mentals o el medi ambient. Així que sí, si ens hem sumat al projecte, és perquè creiem que beneficia el poble.
I per últim, creus que l’art i la cultura poden transformar la societat? I com ho plantejaries tu?
Quasi sempre ho crec, i a vegades ho sento des de molt endins. Són petits canvis, que es van sumant a les ments i a les emocions de les persones, per ampliar els punts de vista i donar més opcions per evolucionar com a éssers humans. I com a habitants del planeta terra!
De fet, més que com ho faria, et diria que com ho faig… posant tot l’esforç i l’energia en difondre l’art, la creació, el territori, els valors i les emocions. I compartint-ho. Sigui des d’un quadre, des d’un espectacle de pintura en directe, des d’un taller, donant suport a qualsevol entitat que treballa pel bé comú o des de la Residència d’artistes Cal Gras.
Evidentment, tot transforma la societat, qualsevol activitat, qualsevol pensament… a vegades en una direcció i a vegades en la contrària. Però l’objectiu és poder crear una societat més justa, on cada persona pugui desenvolupar-se i on també tingui l’opció de ser i sentir-se part de la societat. En l’homogeneïtat es perd la riquesa de cada persona única, de cada cultura.
Doncs en això seguirem treballant, a poc a poquet, cadascú des del seu lloc al món. Gràcies Quim!
