El Raúl Sánchez (1980), és un artista plàstic barceloní, guanyador del Premi Setba 2017 per la seva obra “The Face”. Actualment, presenta la seva primera exposició individual titulada “Sin Tapujos”, una selecció d’obres pictòriques agrupades segons els seus principals interessos temàtics: Camins, Peixos i Retrats. La posada en escena de l’exposició, concebuda per Quei15ARTgallery i Alfons Sánchez, pare i mentor d’aquest artista, ofereix una perspectiva crítica per conscienciar sobre les mancances institucionals, públiques i socials en la visibilització d’aquest talent diferent. L’exposició estarà oberta fins al 4 de gener al centre cívic Parc Sandaru del districte de Sant Martí de Barcelona.
La nostra directora, Cristina Sampere, que va assistir a la inauguració, va compartir les seves impressions al costat d’altres artistes i crítics d’art. “Considero que tinc la gran sort d’haver estat retratada per l’artista Raúl Sánchez. L’obra ara presideix el meu despatx a la Fundació Setba. Em sento totalment identificada amb el quadre, destacant-ne la seva composició i els colors, que són traços característics de l’artista. A més, va capturar la imatge amb el meu vestit favorit, un estampat de flors, i fins i tot va representar amb detall els petits detalls dels clotets que tinc a la cara, anomenats popularment “clotets de la bellesa”. En el meu cas, aquests no són genètics; van sorgir després d’un cop que vaig rebre quan era petita. El fet que l’artista els hagi destacat em plau especialment i em reafirma en la idea que sempre es pot extreure una lliçó positiva fins i tot d’una caiguda.”.
ENTREVISTA:
Benvingut, Raul. Potser puguis començar per explicar-nos què significa “Sin Tapujos” , per què has triat aquest títol per a la teva exposició?
Perquè jo sóc així, amb roba o sense roba, sense etiquetes.
Què és el que hi podem veure en aquesta exposició?
En aquesta exposició hi podreu veure quadres amb cares, peixos i camins, sempre amb molts colors, sobre tela amb pintures acríliques, però també, sobre paper i pintat amb retoladors.
Estàs content d’haver exposat en aquest centre cívic? És la primera vegada que exposes?
Si, la primera vegada. I em vaig posar molt content. Quan em van seleccionar em vaig emocionar molt.
Creus que haver guanyat el Premi Setba l’any 2017 et va canviar?
Sí, a partir del Premi Setba vaig començar a pintar molt més sovint i amb el meu estil propi.
En quina entitat havies anat? Quan vas començar a pintar?
Vaig començar a pintar en el Centre Ocupacional Les Corts. Ara vaig a un altre taller més a prop de casa que és el Centre Ocupacional Paideia. Abans solia pintar molt més infantil, però de mica en mica he anat trobant el meu estil propi i ja no ho faig com ho feia abans.
Cada quan pintes i amb què t’inspires?
Pinto uns quatre dies a la setmana, de vegades em passo tota la tarda del cap de setmana pintant, escoltant música i ballant. Tinc la sort de tenir una família que em recolza i m’inspira. Amb ells visitem molts museus, també galeries i miro llibres de pintors i quan veig alguna cosa que m’agrada m’ho apunto.
És evident que “Sin Tapujos” té una missió important i un missatge poderós. Ens podries parlar més sobre com aquesta exposició defensa la inclusió i per què és un tema tan important per a tu?
Mai tenim les mateixes possibilitats de fer coses que als altres. Per ells tot és més fàcil. Per això aquesta exposició és tan important per a mi.
He llegit que Alfons Sánchez, que és pare i mentor, ha imaginat el muntatge expositiu. Podries explicar com aquest muntatge aporta una lectura crítica a la teva exposició?
(Alfons) – Com va dir un bon amic Álvaro de la Peña, de vegades els artistes hem segrestat la paraula “art”, perquè quedi tan sols al nostre col·lectiu. Hem intentat fer l’exposició amb el màxim rigor, el nostre col·lectiu ha de ser exigent amb ell mateix. Serà una exposició per veure, participar i, sobretot, per entendre que les capacitats s’han de potenciar i les discapacitats complementar amb els serveis adequats, com per exemple, l’assistència personal per apropar la màxima normalitat a la societat. Tant en l’àmbit laboral, oci, sexual i afectiu.
Raúl, què et fa més il·lusió o esperes aconseguir amb aquesta exposició i la seva inauguració?
Em va fer molta il·lusió que vinguéssin molts amics, riure i després seguir pintat per fer més exposicions.
Moltes gràcies, Raul, per compartir la teva visió i la importància d’aquesta exposició amb nosaltres. Desitgem molta sort en tot el recorregut de “Sin Tapujos”. És un plaer haver parlat amb tu.
FOTOGRAFIES DE L’EXPOSICIÓ: © Alfons Sánchez
