Per primera vegada ens endinsem al Centre Penitenciari de Brians 1 i entrevistem a una de les internes del taller de fotografia “Traspassant l’Objectiu”. Tot i que podem dir que totes ens han ensenyat moltes coses, l’experiència de Sofia Kyprisli ens ha semblat especial. Kyprisli va ser participant de la primera edició, però a mesura que s’anaven realitzant les següents, ha volgut continuar participant de manera voluntària en el making of de l’última sessió. Ara algunes de les seves fotografies estan publicades al nostre web.
Com és que et va interessar participar en el projecte de fotografia Traspassant l’Objectiu? Ja t’agradava la fotografia o havies fet algun curs anteriorment?
Em va cridar l’atenció el curs de fotografia perquè després de tant de temps d’haver estudiat, em va sorprendre que en una presó se’n fes un i que es tingués accés a un art tan lliure.
Vaig estudiar el batxillerat artístic, on també es donava la fotografia, i el fet de poder participar en aquest projecte i per moltes raons més, em donava nostàlgia.
Creus que augmentat el teu interès per la fotografia a partir d’aquest taller? Vas notar algun canvi en la teva rutina que avui dia segueix present?
Per descomptat. Després d’haver realitzat el taller ha nascut en mi un interès molt més del que ja tenia per la fotografia. Després del curs sento un gran canvi en mi mateixa en sentit de relacionar-me, he fet amistats noves, ha crescut la meva autoestima. He trobat una nova manera d’expressar-me i sentir això aquí és molt important!
Penses que l’art afavoreix el desenvolupament personal dins de la presó?
El curs, i no parlo només per mi mateixa, ens va ajudar a autogestionar-nos y també per oblidar-nos dels problemes personals i mirar-se i valorar-se a un mateix millor. No hi ha temps pel mal “rotllo”.
Creus que contribueix a crear un bon ambient en el mòdul?
Es clar que sí!
Creus que l’art i la cultura poden transformar a la societat? Sents que tu pots fer-ho amb la fotografia com a eina?
Se’ns presenta noves i diverses experiències. D’aquesta manera, se’ns obre la ment. Crec que puc utilitzar la fotografia per enviar missatges i transmetre aquesta sensibilitat.
Apreciem la teva entrega i aportació en totes les edicions del taller. Com valores la teva vinculació a Traspassant l’Objectiu?
Crec que puc transmetre el missatge que he rebut amb molta positivitat, professionalitat, sensibilitat i amb aquesta força que m’ha transmés saber que és ser una MUSA, ser DONA!
En aquesta entrevista també volem plasmar algunes de les frases que s’han sentit dir per part de les participants i per la directora artística Marta Fàbregas durant les edicions de Traspassant l’Objectiu, gràcies a la col·laboració d’Helena Bertran, assistent de documentació de la Universitat de Barcelona, s’han pogut recopilar:
- “Con la mirada lo transmitimos todo” (Marta Fàbregas)
- “Estar aquí es como recuperar la luz que te quita la cárcel”
- “He sentido la esperanza de que pronto saldré de aquí y podré volar. Lo he sentido mientras me tomaba una foto dentro de la celda con la ventana abierta, con el airecito rozándome la cara”
- “Muchas veces cuando estás haciendo fotos, coges la cámara y a la persona a la que le estás haciendo fotos… pero llega un momento que dices “es ésta”. Y se produce una cosa mágica que no sé exactamente que es pero que produce la sensación de que esa será la foto buena” (Marta Fàbregas)
- “Ver lo que nos hace diferentes, nuestra mirada y nuestra intención” (Marta Fàbregas)
- “Dentro de cada una de vosotras sigue habiendo una musa”
- “Este momento es mágico; la inspiración que tenemos de sacar de todo lo mejor y tenemos un recuerdo bonito, como una máquina del pasado”
- “En cierta manera todas tenemos este angelito aquí, estos días cada una ha tenido su ángel muy cerca y si no lo habéis sentido yo lo he visto en vosotras. Quiero que os acordéis de este ángel que no os abandona nunca, que aunque no lo veáis, está. Y que no os creáis lo que os digan los demás, incluso lo que os diga vuestra propia mente” (Marta Fàbregas)
- “No hace falta una cámara con flash para ver las luces que tenéis cada una de vosotras”
- “Soy libre. Aunque esté presa, soy libre”
