La primera edició d’aquest projecte ens porta a Can Llupià, un centre coordinat des de la Generalitat de Catalunya que té una capacitat màxima de 120 interns. Els perfils educatius són molt diversos, hi conviuen nois/-es analfabets i joves que han abandonat l’educació secundària obligatòria, però també n’hi ha molts matriculats a tallers i a l’escola d’adults; de fet aquest és una de les raons de ser de Can Llupià, l’acompanyament personalitzat en la formació dels interns.
Gran part d’aquests joves han conviscut amb situacions sòcio-familiars desfavorides i un alt índex de pobresa i marginalitat. L’objectiu del centre és aconseguir-ne la reinserció social i laboral. I, en el cas dels més joves, continuar amb el seu procés educatiu i formatiu.
Amb el projecte Traspassant Murs, la Fundació Setba vol apropar l’art a aquest col·lectiu, demostrar que és un llenguatge d’expressió vàlid, crear complicitats en el grup i fer visible la realitat de dins d’aquest espai, perquè es conegui més enllà dels seus murs.
Es tracta, per tant, d’un projecte artístic amb vocació social.
REVOLUPIÀ
El subtítol de la iniciativa és “Revolupià” un acrònim format per les paraules: revolucio i (Can) Llupià.
El nom és una proposta de Marcel·lí Antúnez, que dirigeix el projecte. Cofundador de La Fura dels Baus, Antúnez és reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica.
En els darrers anys la qualitat interactiva dels treballs d’Antúnez ha traspassat l’àmbit de l’art per adquirir una vessant clarament social. Es tracta d’obres en les quals l’artista compta amb la col·laboració d’altres creadors, organitzacions o simplement habitants d’un indret. El cas més evident és el treball ALSAXY, produït al 2015 al problemàtic barri d’Hautepierre, a la perifèria d’Estrasburg, França.
El treball sobre el mur de Can Llupià dura 4 setmanes i hi participen una cinquantena de joves. La narrativa planteja el pas de la reclusió, que es plasma a la part dreta del mur -a tocar de l’edifici- fins arribar a la sortida al món exterior, passant per la maduració i el creixement personal dels “ocells”.
En aquesta primera edició es pinten 20 metres del mur, iniciant així una acció artística que es replicarà cada any amb nous joves interns, creant una obra d’art plural i participativa.
El resultat és un èxit absolut a nivell plàstic, però sobretot pel que fa a la satisfacció dels participants.
