7 dones, 10 sessions i un 70% menys de malestar emocional a Brians 1
Del 20 de gener al 19 de març, el mòdul de dones del centre penitenciari Brians 1 es va tornar a omplir de platós improvisats, càmeres i teoria fotogràfica. L’artista Marta Fàbregas hi ha tornat per compartir coneixements, però també per transformar —encara que sigui per unes hores— l’espai i les participants. Perquè la vida a la presó no és fàcil, i Traspassant l’objectiu esdevé, per a moltes, un petit oasis i un refugi.
Al llarg de 10 sessions d’una hora i mitja, les participants no només aprenen fotografia, sinó també a mirar-se —i a mirar les altres— des d’un altre lloc. La càmera es converteix en una eina per generar vincles, obrir converses diferents i, sobretot, treballar l’autoestima.
“Mentre fas fotos et sents lliure” explica una de les participants.
Una sensació que es repeteix al llarg del taller i que resumeix bé el que passa dins d’aquest espai: un lloc on, per una estona, les dinàmiques del centre queden en segon pla.
Fotografies de Nina Carné
A Brians 1, Marta Fàbregas ha comptat amb el suport de Nina Carné, alumna en pràctiques de l’Institut d’Estudis Fotogràfics, i amb la visita de la fotògrafa convidada Adriana Lopez Sanfeliu per compartir el seu treball i impartir-hi una classe magistral sobre fotografia. Sanfeliu és narradora visual, fotoperiodista, fotògrafa documental i cineasta, centra el seu treball en la condició humana i en processos de col·laboració a llarg termini amb les seves protagonistes.
Més informació d’Adriana Lopez Sanfeliu aquí
Fotografies de Nina Carné
Però Traspassant l’objectiu va més enllà d’aquest centre: enguany també s’està desenvolupant a la Unitat d’Intervenció Compensatòria (UIC) de Brians 1—amb internes especialment vulnerables—, al CP Ponent (Lleida) amb Iolanda Sebé, i properament arribarà a Wad-Ras amb Laura Gálvez-Rhein i, per primera vegada, a Mas Enric (Tarragona) amb Meritxell Perpinyà.
Enguany, han estat 7 les dones que han completat el curs amb una assistència molt alta, prop del 91%, una dada que ja apunta al grau de compromís i implicació.
Aquest impacte es reflecteix també en l’aprenentatge tècnic. Si a l’inici només 4 de les participants superaven la prova de coneixements, al final ho fan totes, amb una nota mitjana que passa del 4,28 al 8,14. És a dir, no només s’assoleix el 100% d’aprovats, sinó que el nivell global augmenta gairebé 4 punts. Més enllà de les xifres, aquest progrés té una traducció directa en la confiança: aprendre a dominar la càmera implica també perdre la por a posar-s’hi davant.
“He après a voler-me més i a perdre la por al que veig a la càmera” comparteix una altra participant, posant paraules a aquest procés de transformació.
Però els resultats més significatius es donen en el pla emocional. Les participants mostren una millora clara en el seu estat d’ànim, amb un increment de les emocions positives i una reducció notable de les negatives. El malestar emocional disminueix de manera molt considerable —prop d’un 70%— i la majoria de les dones afirmen sentir-se millor que a l’inici del projecte. Paral·lelament, també s’observa un augment en l’autoestima i en la percepció de la pròpia imatge.
El taller també transforma les relacions dins del grup. Més de la meitat de les participants asseguren que han millorat els vincles amb les seves companyes, i moltes destaquen haver conegut altres dones amb qui abans gairebé no interactuaven. Durant les sessions, es genera un espai de confiança i suport mutu que sovint no existeix en altres àmbits del centre.
Aquest clima es reflecteix en les seves pròpies paraules: sentir-se més lliures, més segures i més connectades amb les altres és una idea que es repeteix. Per a moltes, el taller no és només un espai d’aprenentatge, sinó també un espai de benestar i reconeixement.
L’interès per la fotografia també es consolida: totes les participants volen continuar aprenent, i algunes ja han iniciat nous itineraris vinculats al projecte, com processos de mentoria o la participació en el making-of.
Amb una valoració global de 9,4 sobre 10, el projecte confirma, una vegada més, la seva capacitat de generar transformacions reals. No només en els coneixements, sinó en la manera com les participants es miren a si mateixes i a les altres. Perquè, de vegades, canviar la mirada és el primer pas per començar a canviar-ho tot.
