Camises esquinçades | Rosa Doughty
Del 28 d’octubre al 5 de novembre de 2013
‘Camisones rasgados’ és una instal·lació d’estels que simbolitza la violència contra la dona.
Exposició organitzada juntament amb CACiS, en el marc de l’acord signat entre aquesta entitat i la Fundació Setba i per el qual, cada any, un dels artistes residents a CACiS exposarà a l’espai de la Plaça Reial. La primera mostra que va acollir la Fundació Setba, el 2012, va ser la de l’holandès Stefan Cools.
Segons el definit per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 85a plenària, la violència contra la dona és “tot acte de violència de gènere que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública o en la vida privada. “
Començo amb aquesta declaració universalment reconeguda, perquè, tan sovint la definició de violència vers les dones no és divulgada correctament, és rebaixada en importància o simplement no es pren en consideració. L’obra, instal·lada en set balcons que donen a una plaça completament exposada, té la intenció de fer molt públic i urgent la malaltia socialque és la violència masclista. La instal·lació provoca una reacció personal, l’espectador s’enfronta a la seva pròpia imaginació inquietant tenint en compte les formes multifacètiques de la violència contra la dona a dalt esmentades. Els elements visuals són els balcons, els estels i les camises de dormir trencades. Juntament amb l’experiència única de cada espectador, aquests elements són els pilars en la creació d’una història, l’abans i el després d’una tragèdia.
No obstant això, en tant que autora, descriuré algunes metàfores insinuades. Evocant una desesperació ombrívola, els balcons de la tercera planta serveixen com un escenari de què no hi ha escapatòria. Els estels, una armadura molesta de fusta, estan ancorats a les reixes amb cordes. No poden volar ni fer volar. Les camises de dormir representen les dones en un estat de somni, tranquil·litat i vulnerabilitat.
He cosit les camises de dormir per després esquinçar-les, deixant-ne només les costures i vores esquelètics. Pengen desestructurats de penjadors, sense vida, i si es porten posats, no cobriran el cos sinó revelaran una humilitat, una violació de la intimitat, i un malestar. D’altra banda, les tires sobrants de les camises de dormir formen estels amb l’estètica de l’art feminista, geomètricament estirades i embolicades sobre una creu, remarcant la idea d’innocència sacrificada. També són metafòrics els colors utilitzats. Començant amb un rosa subtil i acabant amb un malva profund, la gamma de les cometes i les camises de dormir il·lustra el rang d’ingenuïtat al trauma experimentat .
Rosa Doughty