La societat civil, al poder

La societat civil, al poder

Crònica de la presentació de la Fundació Setba a Girona publicada a El Punt

NÚRIA ASTORCH

Aprofitar la pèrdua de terreny que pateix l’Estat com a conseqüència de la crisi econòmica perquè les entitats sense ànim de lucre l’ocupin i el facin seu en benefici del conjunt de la societat. “L’espai que deixa l’Estat o bé l’ocupa la iniciativa social o bé ben aviat sentirem un crac social”. Així de contundent es va manifestar el catedràtic de dret públic a la UdG i director del gabinet Roca Junyent a Girona, Josep López de Lerma, en la ponència que va fer ahir durant l’acte de presentació de la Fundació Setba a l’antiga Farinera Teixidor. I no es va quedar aquí en el seu discurs trencador. Va animar el conjunt de les fundacions d’arreu de Catalunya a aplegar-se i crear un lobby “per fer que la maquinària legislativa” posi al dia les normatives relatives al funcionament de les entitats sense ànim de lucre i el mecenatge. Abans, però, va fer una bona repassada al que ell anomena la “societat civil subsidiària”, un paraigües sota el qual s’aixopluguen les patronals, els sindicats i les cambres, entre d’altres institucions, i que es caracteritzen “per viure, i molt bé, del pressupost públic”a pesar de la seva manca d’eficiència i representativitat. López de Lerma, exdiputat i exvicepresident del Congrés dels Diputats, va augurar que en el termini d’un any ha d’haver-hi una reordenació d’aquesta situació de la qual la “societat civil lliure” n’ha de sortir enfortida. Les seves paraules no podien tenir més que un efecte engrescador entre les persones que van assistir a l’acte: Darío Olaortua, president de Setba; Albert Rosa, representant de la Fundació Plataforma Educativa, i Àlex Barceló, director de l’empresa Solventa 6 i fundador del viver d’empreses LaMaret.cat, entre d’altres.

També va resultar estimulant escoltar l’experiència de Barceló com a empresari socialment compromès. Un empresari que quan va començar el seu projecte es va haver de sentir dir que seria un “burgès explotador” i que a base d’una voluntat fèrria i unes idees clares l’han convertit en un model a seguir. “A Catalunya no es valora prou la funció social de l’empresa; està estigmatitzada”, va lamentar Barceló.

Olaortua es va saber rodejar d’uns bons padrins per presentar la seva criatura, la Fundació Setba, a Girona. Una fundació que vol fer possible el binomi cultura i acció social pensant en als col·lectius més vulnerables, com la gent gran i els discapacitats. Olaortua va demanar a l’empresa privada el seu ajut per desenvolupar el seu projecte i va fer un toc d’atenció a les administracions públiques perquè facilitin aquesta col·laboració. Rosa va expressar la satisfacció de presentar el naixement d’una fundació com Setba en un moment de “desconfiança col·lectiva”. Una estat d’ànim que es combat amb la generositat, confiança i estimació que des del principi va unir Rosa i Olaortua.