Puntada a puntada (El País)
Crítica de Josep Casamartina
Puntada a puntada
Josep Casamartina i Parassols
Cristóbal Balenciaga va aconseguir que totes les seves clientes, de la més recalcitrant, reaccionària o conservadora a la més moderna i frívola, es posessin de dol rigorós quan va morir el seu xicot Wladzio D’Attainville. L’any 1948, les col·leccions del gran mestre van ser completament negres. Miren Arzalluz, antiga conservadora de l’accidentada Fundación Balenciaga, ha airejat amb tacte i elegància un dels grans amors masculins del rei de la moda. Cristóbal Balenciaga.La forja del Maestro (1895-1936), que acaba de publicar l’editorial Nerea, és una interessant aproximació als primers anys de la trajectòria personal i profesional del modista basc, ben poc coneguda i estudiada fins ara. La principal especialista en Balenciaga és, sens dubte, Marie-Andrée Jouve, que va catalogar els extensos arxius parisencs del modista, però encara no s’havia fet mai res ni sobre els inicis del couturier ni molt menys de la seva vida privada.
Pilar Ayarza no surt al documentat llibre d’Arzalluz, tot i que la seva existència estaria marcada pel dissenyador basc. De fet, el nom d’Ayarza no havia sortit publicat segurament mai enlloc fins aquesta setmana, que ha xuclat càmera a dojo gràcies a la dissenyadora textil i escenògrafa Fiona Capdevila (Londres, 1968) i la pintora Rosa Solano (Manresa, 1968) i al treball que han fet juntes i que ara presenten a la galeria Setba situada en un pis de la Plaça Reial. Tot va començar quan algú va avisar a Capdevila per si podia aprofitar alguna cosa d’un pis d’una modista desconeguda, minúscul i atapeït, que s’havia de buidar. Teixits, fils I botons, glassilles, patrons, papers reciclats, fotografies i retalls de revista, remetien directament a Balenciaga, de qui Ayarza havia estat treballadora un munt d’anys, al taller que el cèlebre modista havia obert l’any 1935 al carrer de Santa Teresa, al barri de Gràcia.
La fascinant descoberta d’una oficiala anònima al Servei d’un mestre, l’admiració absoluta pel gran creador i la propia llegenda envers clientes estalviadores que buscaven còpies han motivat les recreacions estètiques de Solano i Capdevila, com ara uns vestits estampats imitant els patrons d’una Ayarza d’escassos mitjans econòmics fets amb papers d’embolicar de Santa Eulàlia, dels teixits Bosch, Gratacós o del colmado Quílez. Unes peces que més que parlarnos de Balenciaga i la seva costura impecable, original i rigorosa ens remeten a la precarietat d’una treballadora humil i a la desaparició implacable de la seva presència en el món de la costura. Sens dubte, el millor d’aquesta iniciativa és la troballa de les restes d’una historia que continua desconeguda feta de puntada en puntada.
Per veure l’article online:http://www.elpais.com/articulo/paginas/Puntada/puntada/elpepisupbqc/20101111elpbqcpag_1/Tes